Modou

Diffa, Níger

Escolta la història d'en Modou en veu del Xavier Aldekoa.

“Era dimecres, van arribar de nit”. Al Modou se li ha quedat gravat el moment en el qual homes armats del grup fonamentalista Boko Haram va atacar la seva vil·la de Maloum Fatouri, al nord-est de Nigèria. Tot el poble, més de 500 persones, va córrer per salvar la vida. Aquell dia, el Modou i la seva dona Fati van començar una fugida desesperada i constant: quan arribaven a una població segura, els jihadistes no trigaven en atacar-la dies després. Finalment van trobar refugi a la vora de la Route Nationale 1, l’única carretera asfaltada del sud-est de Níger i que avança paral·lela a la frontera amb Nigèria. Al llarg de més de 200 quilòmetres, instal·lats en construccions de palla, viuen més de 240.000 persones que han fugit de Boko Haram. Com els militars nigerins recorren de tant en tant la carretera, viure’n a prop dóna als refugiats una certa sensació de seguretat. També facilita l’accés a les ONG’s, que poden distribuir aigua, aliments i medicaments a prop de l’asfalt. Però el Modou se sent atrapat. “Si les coses no canvien, marxaré cap a Europa. Sé que el camí és perillós, però aquí la vida no val res. No hi ha futur”. De moment, ha començat a vendre caramels i bosses d’aigua per estalviar una mica de diners i pagar-se el viatge. Trigarà força: guanya 500 naires al dia, poc més d’un euro. La seva dona el recolza. “No tenim una altra opció, no podem tornar a casa. Si el meu marit arriba a Europa, tindrem una possibilitat de millorar la nostra vida. Pregaré molt per ell”.