Charif

Niamey

Escolta la història d'en Charif en veu del Xavier Aldekoa.

El Charif sempre va voler ser informàtic, però la vida l'hi va posar difícil. Per ser el major de set germans i fill de mare vídua, havia de treballar venent sabates als carrers de Conakry (Guinea) per ajudar a casa. Fart d'una vida sense futur, va emprendre el viatge cap a Europa. “M'havien explicat que Líbia era perillosa, però el que vaig trobar va ser pitjor”. Amuntegat en un tot terreny amb 27 persones més, va travessar el desert de Níger de la mà d'un traficant sense escrúpols. “El cotxe va donar un bot i dues dones van caure en el camí. El conductor no va voler parar, no li importava deixar-les morir allà”. A Líbia, es va trobar un altre infern. A més de violència, racisme i amenaces, els immigrants subsaharians han de fugir de les màfies que els segresten per demanar petits rescats a les seves famílies. Sovint, els bandits torturen a l'ostatge mentre truquen als seus familiars per forçar un pagament ràpid. El Charif, després de ser explotat durant mesos en treballs precaris en terra líbia —molts immigrants treballen durant el viatge per pagar les noves etapes del trajecte cap a Europa— i sobreviure a maltractaments i intents d'assassinat, va decidir tornar a casa. En el viatge de retorn pel desert, uns bandits van assaltar el tot terreny, els hi van robar tot i els van abandonar en mig del no-res. “Vaig pensar que anava a morir”, recorda. Gràcies a un cop de sort, un camió que recorria la mateixa ruta els va veure i els va rescatar. Ara, el Charif espera ser repatriat en un centre de l'Organització Internacional de les Migracions (OIM) a Niamey, capital de Níger. Després d'abraçar la seva mare i els seus germans, té clar què vol fer: “el primer que faré serà anar a escola, vull estudiar informàtica”.